top of page

Francesc Ribera: "El silenci que heu de témer" és mirar enrere per veure on som"

Ja fa un mes llarg que Francesc Ribera "Titot" va publicar, amb la nostra editorial, la seva tercera novel·la. En aquestes setmanes ha iniciat una prolífica ronda de presentacions arreu de Mallorca i Catalunya i que preveu estendre's, en els pròxims mesos, a la resta de Països Catalans.


Quina és la resposta que esteu trobant als llocs on presenteu la novel·la?

És evident que la gent que s'acosta a les presentacions no sap res de la novel·la i, per tant no hi pot haver un retorn sobre el contingut. Però si que n'hi pot haver sobre l'interès que sigui capaç de generar sobre el moment històric i el perfil dels personatges, que és el que explico. En aquest sentit jo pressentia que encomanar entusiasme per la Mallorca del barroc seria una tasca difícil, però crec que me n'estic sortint. Amb això, n'estic satisfet.


I quin és aquest moment històric?

És un moment molt bèstia, molt explícit i que aclareix molt bé perquè som on som.


Vols dir que és un passat que explica el present?

Tota la història explica l'actualitat. Aquest moment, però, la Mallorca del segle XVII, ho fa d'una manera molt entenedora.


És per això que vas triar aquest moment, per situar la teva novel·la?

El procés no va ser "vull fer una novel·la, a veure què explico" sinó "em moro de ganes d'explicar això, a veure en quin format ho puc fer: una novel·la".


Per tant, la novel·la no parteix d'una història que se t'acudeix?

De cap manera, just el contrari. El fil argumental va ser el darrer. Primer hi va haver la necessitat d'explicar-me, després la tria del format i finalment imaginar la història.


Hem d'entendre, doncs, que l'objectiu d'aquesta novel·la històrica és parlar d'ara.

Sí. No hauria perdut el temps en escriure una simple història. L'interès és que, en una història que transcórrer al segle XVII, una història que no es pot canviar, perquè ha passat realment, es puguin trobar respostes als reptes del segle XXI i idees per encarar el redreçament, ara sí, de la història. És mirar enrere per veure on som.


I per a parlar d'ara, no hauria estat més lògic i més senzill fer una novel·la situada en l'actualitat?

Més lògic, no ho sé; més senzill, per a mi, no. Per a mi ha estat més fàcil projectant-ho tot a un moment que, per la distància en el temps, el lector no hi té perjudicis fixats. Puc començar amb el full net, sense ombres.


Quins són els reptes actuals dels que parlàveu?

Jo, ningú ho desconeix, sóc independentista militant. Per tant, no ha de sorprendre que quan tinc la necessitat d'explicar coses, aquestes coses estigui relacionades amb el desbloqueig de la situació política del nostre país. Els reptes històrics, en aquest sentit, són evidents: són l'activació de tots els ressorts necessaris per culminar el procés d'alliberament nacional.


És, El silenci que heu de témer, doncs, un llibre polític?

No. El silenci que heu de témer és una novel·la històrica. Una història fascinant que explica, també, un seguit coses que són perfectament aplicables al moment actual. És però, una novel·la històrica, situada en un moment extraordinari que val molt la pena conèixer. Les conclusions ja són coses de cadascú.


Quina part de realitat ni ha en aquesta ficció?

Si no he estat capaç que sigui el cent per cent, dec haver quedat molt a prop. La meva obsessió, en tot el procés creatiu ha estat no trair la història real. La part creativa no afecta els fets, sinó llur motivació, llur conseqüències... He creat relat en els espais que la història real deixava buits.


Què expliqueu a les presentacions? Res ---o el mínim--- que tingui a veure amb el fil argumental i tot el que puc del context i del perfil dels personatges.


Que són reals?

Que són tots reals.





329 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page